La nova visió de la societat basada en saber conviure amb les inundacions, va més enllà de la simple solució de construcció d’infrastructures de protecció, i s’integra dins d’un marc més extens i pluridisciplinar de gestió del risc. Dins d’aquest marc, té un gran pes l’anticipació de crescudes disposant d’una informació que permeti prendre decisions i mesures encertades amb antelació. La previsió en conques grans pot fer-se de manera fiable a partir de punts de control aigües amunt, en canvi, en les conques de dimensió mitjana la transformació pluja-escolament juga un paper important, i l’anticipació necessita generalment l’aplicació d’un model hidrològic que alimentat amb dades conegudes de pluja i cabals en diferents punts, sigui capaç de donar informació sobre la crescuda en punts d’interés. Aquests models pluja-escolament, integrats en un sistema de previsió i alerta, necessiten conèixer certa informació hidrometeorològica en temps real (provinent de xarxes de pluviògrafs i/o radar meteorològic, sensors de nivell i de cabals del riu). Per a l’ús extensiu que es fa del territori apunta a que aquests punts d’interès no es poden limitar a uns quants punts crítics (pas del riu per una ciutat, un embassament), sinò que en genaral serà més freqüent rebre demandes de l’estat dels rius en molts punts sensibles del territori.

Les característiques meteorològiques, geomorfològiques i urbanístiques (hidrològiques en definitiva) de l’àrea mediterrània tenen particularitats que dificulten l’anticipació d’inundacions. La pluja pot arribar a èsser d’una gran variabilitat espacial i temporal, i les conques acostumen a tenir règims torrencials amb temps de resposta petits, la qual cosa fa determinant l‘ús de models hidrològics pluja-escolament que incorporin la variabilitat espacial de la pluja (en aquest sentit és imprescindible l’ús de la informació radar)

Els processos que tenen lloc en una conca són variats i molt complexos, i conèixer-los i descriure’ls amb profunditat és una tasca complexa. Les equacions que governen els diferents processos hidrològics (flux superficial, infiltració, flux en terreny no saturat), la manera com interactuen els diferents processos, i la variabilitat espacial i/o temporal de les variables implicades en les equacions fan dificil el coneixement extensiu del sistema; tot així sota la hipòtesi (tema encara de debat) de que existeix una relació unequivoca entre les causes (la pluja, les característiques de la conca, les condicions inicials), i els efectes (els cabals).

L’objectiu d’un model hidrològic de crescudes és poder orientar la presa de decisions i alertes en zones sensibles a inundacions i en infrastructures destinades a retenir i laminar les puntes de cabal (preses per a defensa d’avingudes i gestió d’aigua). Aquest objectiu imposa una sèrie de condicionaments com que el model ha de poder ser emprat amb les dades disponibles a la conca i que ha de poder emprar-se en temps real i adaptar-se a les necessitats dels organismes de gestió de les alarmes.

Amb l’objectiu de construir eines i algorismes que siguin d’ajuda als potencials usuaris, entre els quals es troben els organismes encarregats de la gestió de l’aigua i l’alerta de crescudes, el GRAHI té una una línia de recerca centrada en l’aprofundiment de l’estat del coneixement en modelització hidrològica a l’àrea mediterrànea, identificant i analitzant els processos més importants que tenen lloc en una conca, de cara a ser integrats de manera senzilla en sistemes operatius que siguin d’utilitat.

Actualment estem treballant en un model de paràmetres distribuïts per ser aplicat en diverses conques pilot de Catalunya, i que permet estimar les previsions dels cabals en diferents punts d’interès de la conca. Un dels objectius d’aquest model és treure el màxim partit de la informació radar per millorar l’entrada dels camps de pluja.